12 mesos, és la línia més ràpida per perdre la residència permanent. L'article 32 de l'Acta de Fronteres del Regne Unit de 2007 estableix que les persones no britàniques ni irlandeses que rebin una sentència de 12 mesos o més a l'interior del Regne Unit, el ministre d'Interior té l'obligació legal d'emprendre l'expulsió. Els titulars de ILR no es troben en la llista d'excepcions.
La línia dels 12 mesos, ara també s'inclou la suspensió de la pena
Llei de Sentència 2026, article 45, ha modificat l'article 38(1) de la Llei dels Fronteres del Regne Unit 2007 i l'article 117D(4) de la Llei sobre l'Immigració i l'Asil 2002, afegint la "condena suspesa de 12 mesos o més" (suspended sentence) a la definició de criminal estranger. La data d'entrada en vigor és el 22 de març de 2026, i el SI 2026/217 associat afegeix una disposició transitoria: s'aplica només als delictes condemnats aquella data i posteriors, els delictes condemnats abans d'aquesta data no tenen efecte retroactiu. Dit d'una altra manera, abans d'aquesta data, rebre una condena suspesa de 12 mesos normalment no activava l'obligació d'expulsió automàtica; després, es considera igual que una condemna real en aquesta línia. Aquest canvi rarament es parla a la comunitat xinesa, però afecta directament el valor de "defensar per obtenir una condena suspesa" en la defensa penal.
El meu judici és clar: si la pena va a caure en 11 o 12 mesos, el conseqüència migratòria és un salt abrupte , per tant, una vegada que es comença el procés penal, abans de la sentència cal que l'advocat migratori i l'advocat penalista es posin en contacte, presentant la conseqüència migratòria com a element atenuant, en lloc de preguntar després si el permís de residència continua o no. Si s'espera massa, els procediments administratius seran gairebé irresolubles.
Un ordre de retorn emet, ILR es cancel·la automàticament.
Una versió molt difusa diu que el Ministeri d'Interior ha de «revocar primer la teva residència permanent» abans de poder parlar de deportació. L'ordre és al revés. L'article 5(1) de l'Immigration Act 1971 estableix clarament que, una vegada s'ha emès una ordre de deportació, es considera invàlid tot permís obtingut anteriorment o durant la vigència d'aquesta ordre, inclosa la residència permanent, sense necessitat d'un procés addicional de revocació.
A qui va destinat el paràgraf 76? El paràgraf 76 de l'Acta NIAA de 2002 va reservat a persones que «haurien d'ésser expulsades però no poden ser-ho»: 76(1) hauria d'ésser expulsat però no pot ser executat per raons legals (per exemple, article 3 de la Convenció sobre drets humans); 76(2) la licència va ser obtinguda amb engany, hauria d'ésser expulsat però de fet no pot ésser expulsat; 76(3) un refugiat ja no necessita protecció a causa d'una acció voluntària. Després d'aquestes anulacions, les persones normalment no són expulsades immediatament, sinó que reben una licència amb data de caducitat i amb dret d'apel·lació, i aquesta licència es prolonga durant el període d'apel·lació.
Home Office«Cancelació i limitació de permís» v10.0 (edició del 28 de gener del 2026) es redacta amb claredat: la paraula "cancelació" no modifica el poder legal, no existeix cap poder dins del territori per limitar indefinidament un permís, l'única via és la cancelació segons l'article 76.




